Continguts relacionats amb les matèries següents: VIP, Matemàtiques, Tecnologia, Naturals, Socials-Història, Llengües, etc.
Ens introduïm en la geometria plana per tal de conèixer la generació de formes gaudinianes i poder comprendre l’arquitectura de Gaudí.
Comencem creant mandales com a medi d’expressió creativa per aprendre a utilitzar el dibuix tècnic i aplicar, en dissenys propis, la geometria plana ja introduïda a 3r d’ESO.
A més a més, es relaciona cada forma geomètrica amb el sentit i simbolisme associat i es treballa l’expressió creativa de cada mandala amb l’aplicació de color (amb diferents tècniques), de trames, signes gràfics i textures.
-Circunferència i corbes:
Descobrim la importància de la circumferència en la generació de formes geomètriques lligades a la geometria de la vida i la matèria construint els mandales anomenats: l’ou i llavor de la vida, la flor de la vida i el cub de Metatron.
La generació d’aquests mandales només necessita la utilització del compàs, sense haver de prendre mesures ni utilitzar el regle.
Gaudí donà molta importància a la circumferència i a la seva forma 3D, l’esfera, no només com a forma orgànica generadora d’altres formes ja sigui per rotació o fraccionament com en els arcs o en les seves projeccions que generen corbes còniques sinó també pel seu caràcter metafòric i simbòlic.
Les principals corbes planes que utilitzà Gaudí són: la catenària, les espirals, les ones o sinusoïdals, les còniques (el·lipse, paràbola i hipèrbole) i les ones arrodonides.
- Polígons:
A continuació, reflexionant també sobre el simbolisme associat, introduïm la pràctica completa del dibuix tècnic (mesures, escales, escaire, cartabó, transportador d’angles, compàs, etc.) creant mandales individuals i en grup vinculats a la generació de polígons: primer, aplicant els traçats bàsics ja introduïts a 3r d’ESO corresponents a la sèrie geomètrica-matemàtica binaria del 3-6-12.... per passar posteriorment a realitzar un treball de relació on hauran d’incloure conjuntament almenys un polígon d’altres series binaries progressives geomètric-matemàtiques: 4-8-16--- / 5-10-20... / 7-14-28... / 9-18-36... / etc.
Les formes poligonals PLANAS són omnipresents en l'obra de Gaudí:
- En formes generadores de decoració: ceràmica, lletres, trencadís (Veure OBRADOR) ...
- en formes determinants d'elements constructius: plantes, separadors, rajoles,
etc.
Els polígons plans regulars més usats són: els triangles, quadrats, pentàgons, hexàgons, octàgons, decàgons i dodecàgons.
Alguns exemples emblemàtics:
- Triangles de maó de la Bellesguard.
- Rajoles quadrades de la Casa Vicens.
- Finestres pentagonals del Capritx.
- Paviment hexagonal del Passeig de Gràcia.
- Polígons estrellats i fractals:
Per altra banda, així mateix s’aprofundeix en els polígons estrellats i la geometria fractal creant, individualment, un mandala basat en la geometria del 12.
Iniciant ja la visualització en 3D, amb aquest mandala descobrim l’hiperboloide, una de les formes utilitzades per Gaudí, especialment al sostre de la nau de la Sagrada Família.
La geometria fractal és una de les estratègies de creació de formes que va utilitzar Gaudí.
Tota l’obra de Gaudí està inspirada en la naturalesa. L’arquitecte va arribar a afirmar que l’únic llibre que calia llegir era el llibre de la natura.
- Les formes de la natura – CosmoCaixa
Iniciem aquesta fase reunint-nos en petits grups per intentar pensar quines són les formes que més es repeteixen a la natura, les més significatives, i quines funcions tenen. Compartim les nostres idees i generarem un col·loqui-debat amb tot el grup-classe per tal d’extreure algunes conclusions.
Després vàrem reflexionar sobre les idees presents a l’exposició que va organitzar en Jorge Wagensberg a CosmoCaixa per tal de generar un altre debat i aprofundir més en el tema. Completem aquesta fase creant el nostre mapa mental en relació a les formes de la natura.
Utilitzem l’exposició de Jorge Wagensberg de CosmoCaixa per induir preguntes i debats que ens portin a generar el nostre propi mapa de les formes.
Les formes principals que proposa són les de la imatge que mostrem a sota.
- Les formes que va crear Gaudí inspirant-se en la natura
A més de les formes naturalistes aplicades a la decoració dels seus edificis i mobles, veiem que Gaudí utilitzava les formes de la natura com a model geomètric-constructiu.
Estudiem les formes polièdriques i les seves macles, l’aplicació dels polígons en la generació de columnes, així com les catenàries i les superfícies reglades que Gaudí va investigar i aplicar a la seva obra i d’altres no reglades.
Seleccionem les formes inspirades en la natura utilitzades per l’arquitecte en algunes de les seves obres, organitzant-les i creant un petit mural.
A l’obra de Gaudí, les formes poligonals en el ÀMBIT ESPAIAL tenen un triple protagonisme:
- Com estudis d'estructura a les maquetes funiculars (Veure CATENÀRIA i OBRADOR).
- Com políedres a les creus i pinacles (Veure tema MACLES).
Els políedres més utilitzats són els cubs, els octàedres, els dodecàedres i les seves interseccions.
- Com generadors de les columnes de la Sagrada Família (Veure tema COLUMNES).
Les columnes de la nau central de la Sagrada Família parteixen a la base de polígons hexagonals (n = 6), octagonals (n = 8), decagonals (n = 10) i dodecagonals (n = 12).
Aquesta columnes neixen d'un joc finíssim en el qual es mouen polígons i s’intersequen volums, representant la culminació del mesurat i profund itinerari geomètric de Gaudí.
La seva inspiració està basada en el creixement dels vegetals (helicoides i columnes: girs i transformacions geomètriques), en les estructures dels cristalls (poliedres i macles) i en l’efecte de la gravetat en totes les formes de la natura (catenàries).
Gaudí va crear la seva obra experimentant i construint moltes maquetes al seu taller de l’Obrador com a mètode de projectació arquitectònica. Les seves maquetes de guix, generalment es realitzaven a escala 1:25, però quan ho necessitava també les feia a escala 1:10.
Utilitzem el mandala dissenyat en grup per visualitzar les formes planes en 3D i inspirar-nos.
Aquests mandales inclouen alguns dels conceptes que Gaudí va aplicar en algunes de les seves obres, especialment en el disseny dels pinacles de les torres de la sagrada família (poliedres i macla entre ells). També apareixen superfícies reglades, com ara l’hiperboloide.
Experimentem per grups amb diferents materials, formes, estructures i sistemes constructius bàsics (estructura d’armadura i triangulació, motlles, modulació i apilament, l’hiperboloide com estructura reglada, embolcalls...).
El material primari és reciclat, com ara cartó i el plàstic de les carpetes sobrants de Visual i Plàstica; a més es treballa també amb material molt assequible com cordills o cartolina.
Cada grup escull la seva via d’experimentació.
Una vegada finalitzada la maqueta, la fotografiem assajant i temptejant possibilitats amb la llum, l’enquadrament i el punt de vista amb la finalitat de comprendre els sistemes projectius de representació i saber utilitzar-los per dissenyar.
Ens preguntem què hauríem de fer per tal que el nostre disseny pugui ser, no només visualitzat i entès per una persona externa, sinó també construït si no existís la maqueta.
El pas consegüent ha estat crear representacions visuals de la maqueta en perspectiva cònica, aplicant tècniques de clarobscur amb carbó, i en sistema dièdric, dibuixant amb llapis. S’han provat també altres maneres més creatives d’explicar la realitat o un disseny, especialment mitjançant l’estudi dels perfils obtinguts amb les ombres (també considerat un mètode d’ideació arquitectònica).
Les formes creades per Gaudí sempre eren el resultat d’un procés on l’experimentació i el mètode de l’assaig i l’error estaven presents. A més de les maquetes, en Gaudí va utilitzar la fotografia tant per capturar imatges de les maquetes funiculars, com per estudiar els diferents models que necessitava per crear les escultures.
Dels seus estudis i experimentació creava els plànols que necessitava per a després, el fet dibuixat ser construït.
FASE 5 – CREACIÓ D’UNA PINTURA CREATIVA
Per tal d’aprofundir en una expressió artística més vinculada al món contemporani es planteja la creació d’una pintura basada en els sistemes actuals de construcció de projectes o dissenys que ja va utilitzar Gaudi com a gran precursor, com pot ser la metodologia del fragment i els fractals o el de la combinatòria i la relació, sigui per juxtaposició o superposició.
Es manipulen els registres creats per tal d’expressar i comunicar una idea o un disseny mitjançant representacions paral·leles i amb els elements propis de la pintura.
ALTRES OPCIONS
Basant-nos en Gaudí, també pot ser: Producció d’un prototip, un mural amb trencadís, el disseny de mobles orgànics com el banc del Parc Güell, el disseny d’estructures tipus pèrgoles basades amb catenàries o superfícies reglades, el disseny de cúpules, columnes helicoïdals, creació d’escultures amb macles polièdriques o simulant el ferro forjat, disseny d’anagrames, d’enrajolats 2D o 3D, talla orgànica, etc..
FASE 6 – CONCLUSIONS I APRENENTATGES
Presentació de cada grup a la resta dels companys de tot el procés (incloses les reflexions, els errors i canvis que han realitzat), així com dels aprenentatges i les conclusions a les quals han arribat.
Presentarció d’un dossier d’aprenentatge o portafoli (digital o analògic).
